La causa que la zona euro hagi caigut en aquesta recessió tècnica passa pel seu país més fort, Alemanya. Les dades del PIB alemany durant els dos darrers trimestres revelen que va caure un 0,5 i un 0,3% respectivament. Tot el que passi a l'economia alemanya es veurà greument reflectit a l'economia del conjunt de la zona euro, ja que representa un 29% del PIB d'aquesta.
La situació és certament alarmant, ja que és la primera vegada des de la pandèmia del COVID que els països de la eurozona romanen durant dos trimestres consecutius en negatiu. Irlanda, Lituània, Estònia, Alemanya i Hongria són els que estarien patint més, i coincideix que també són els que per raons geogràfiques, diplomàtiques i de recursos, s'han vist més deteriorats per la guerra a Ucraïna. En el cas d'Irlanda, l'estat de la seva economia es veu afectat per la presència de multinacionals estrangeres al territori.
Aquesta recessió també es deu en gran mesura a la caiguda del consum, ja que la inflació ha estat molt present a l'economia dels ciutadans europeus. A més, el BCE es reunirà dijous que ve per decidir què fa amb els tipus d'interès oficials. Els experts estan segurs que Christine Lagarde tornarà a pujar els tipus fins a 0,25 punts més. I és que ella mateixa va anticipar dilluns passat que la inflació encara amenaça l'economia europea i que, de fet, podria no haver arribat al pic. "Al BCE estem completament compromesos i determinats a combatre la inflació i aconseguir que torni a l'objectiu a mitjà termini", ha comentat.
Tot i això, Espanya va aconseguir que el seu PIB creixés a un ritme del 0,5% intertrimestral en els trimestres referents al final del 2022 i l'inici d'aquest 2023. Això es deu, principalment, a l'estímul que ha suposat el sector exterior davant les negatives dades de la demanda nacional. Per tant, Espanya es col·loca en la setena posició al rànquing dels països que han crescut a l'inici d'aquest any. Per la seva banda, el president del Govern, Pedro Sánchez, va afirmar que aquestes dades són reflex de "la robustesa de l'economia espanyola".
L'última vegada que la zona de l'euro va estar dos trimestres seguits en recessió (sense comptar els mesos de pandèmia) va ser durant la crisi de l'euro (entre el 2012 i el 2013). En aquell moment, el PIB es va contreure entre el 0,3% i el 0,5%. De tota manera, la taxa de desocupació dels països de la zona euro estava per sobre del 12%, xifra que dobla les dades actuals.
Tot i això, s'espera que la zona de l'euro torni a créixer al llarg d'aquest segon trimestre i la recessió tècnica arribaria al final, encara que de cap manera el PIB d'aquests països creixerà com s'esperava. La Comissió Europea és optimista, i augura que el PIB de la zona de l'euro creixerà fins a un 1,1% al llarg del 2023 i fins a un 1,6% l'any que ve.