Tenint en compte això i que, a les eleccions municipals, autonòmiques, generals i europees lliurem el poder a uns representants, els quals no sempre compleixen amb el promès, intentant seguir a la poltrona per sobre de tot. Que les llistes electorals són tancades i no obertes i que potser seria bo plantejar subscripcions territorials on cadascú conegués la persona que el representa, ens podem plantejar una pregunta. Seria possible una democràcia directa a Espanya?
Abans de respondre aquesta qüestió hem de saber si les lleis actuals que ens regeixen a Espanya ho permetrien o s'haurien de modificar. Doncs bé, la qüestió és que la democràcia directa i indirecta és contemplada. A la Constitució espanyola, article 1.2, s'estableix que “la sobirania nacional resideix al poble espanyol, del qual emanen els poders de l'Estat”. A l'article 23.1 “els ciutadans tenen el dret a participar en els assumptes públics, directament o per mitjà de representants”. L'article 92 només permet referèndums consultius. La Constitució acull la democràcia directa a la “Petició Col·lectiva Legislativa”, amb la recollida de 500.000 signatures, es proposa la seva discussió al Congrés, però no és vinculant.
Què és la democràcia directa? És una forma de govern pel qual el poder és exercit directament pel poble en una assemblea. Els ciutadans tenen el dret de votar en assumptes legislatius davant del parlament o congrés, escriure nous projectes legislatius i revocar representants en qualsevol etapa en què es troba un país determinat. A dia d'avui només dos cantons suïssos, Appenzell Rhodes-Intérieures i Glaris- porten a la pràctica la democràcia directa. Ara bé, només passa això a Suïssa? Més endavant veurem que no.
En línies generals, a la resta de Suïssa, Liechtenstein i els Estats Units s'aplica l'anomenada democràcia indirecta. En què consisteix? S'hi combinen els mecanismes de la democràcia directa i el govern representatiu. A la democràcia indirecta els representants administren la governança quotidiana, però els ciutadans segueixen sent sobirans, podent controlar els seus governs i les lleis mitjançant diferents formes d'acció popular com a referèndums vinculants, iniciatives legislatives populars, revocatòries de mandat, plebiscits i consultes populars.
Després de conèixer l'existència de la democràcia directa i indirecta, i sabent que aquesta forma de govern està prevista a la Constitució espanyola, potser la pregunta que ens hem plantejat al principi no sigui tan allunyada d'una realitat futura. És a dir, hi ha jurisprudència per implantar a Espanya aquesta forma de democràcia.
El 2017 el Banc d'Espanya va demanar un estudi a Carlos Sanz, del servei d'estudis del banc. Al conclou Sanz que la democràcia directa porta a una menor grandària del govern local, reduint, alhora, la despesa pública al voltant d'un 8%. En democràcia directa, segons Sanz, la ideologia i la despesa van separadament. Els ingressos públics disminuirien en una quantitat similar del 8% i, per tant, no hi ha un efecte sobre el dèficit, sinó, sobretot, en la mida de la despesa pública. Amb això, la democràcia directa permet als votants imposar una menor despesa en interessos particulars.
Sanz estima que, si la mitjana de la despesa municipal per habitant són 709 euros per càpita, la democràcia directa redueix aquesta despesa en 57 euros, perquè els ciutadans tenen que ser més conservadors a l'hora de decidir sobre la despesa pública.
He parlat anteriorment que a Suïssa hi ha dos cantons que apliquen la democràcia directa i he fet la pregunta si eren els únics. La resposta és negativa. Al costat de Liechtenstein i els Estats Units, a Espanya ja funciona la democràcia directa en diversos consells oberts. És a dir, aquells municipis el nucli de població dels quals no supera els 100 habitants. Quants consells oberts hi ha a Espanya? El 2019 funcionaven 104 municipis amb democràcia directa. A Saragossa 35, a Terol 6, a Osca 6, a Castella i Lleó 12, a Castella- La Manxa 10, a Catalunya 6, i a la Comunitat Valenciana 1. Això no vol dir que només hi hagi 104 municipis a Espanya amb aquestes característiques. La realitat és que n'hi ha 1.364. Aleshores, per què no s'aplica la democràcia directa en tots ells?
És una qüestió legal. Aragó té una llei específica. Després hi ha la Llei 9/2009 Reguladora dels Consells Oberts. Posteriorment es va aprovar la Llei Orgànica 2/2011 de 28 de gener, per la qual es modificava la Llei Orgànica 5/1985, de 19 de juny, del Règim Electoral General. S'hi limitava per complet la regla del nombre d'habitants i només donava l'opció de gestionar-se com a consells oberts als que complissin el requisit de la tradició o allò en què per la seva localització geogràfica, la millor gestió dels interessos municipals o altres circumstàncies ho facin aconsellable. Amb la qual cosa els 1.364 consells oberts es van reduir als 104 actuals.
Té riscos la democràcia directa? Hi pot haver diversos factors que, suposadament, no entrarien dins del concepte de risc, sinó que podrien ser un handicap per a una part de la societat, pel coneixement que tenen de la democràcia directa. Quins serien?
Hi ha, a nivell general, una resistència al canvi. No només en això, sinó en moltes coses de la nostra vida quotidiana. Canviar-nos de pis, de bar, de col·legi, de botiga, de cotxe… Ens costa, de vegades, fer aquest pas perquè, al fons, som animals de costums i ens costa trencar la rutina o, simplement, reordenar el nostre espai vital.
D'altra banda, es diu que el conservadorisme suís és conseqüència de la democràcia directa. Sobre això Martin Bühler, secretari general d'Iniciative & Referendum Institut, afirma que el conservadorisme forma part dels valors de la societat suïssa, i no pas per la democràcia directa. A Espanya la podríem tenir i seguir amb la nostra manera d'actuar llatina, sense que el conservadorisme s'apoderés de la nostra manera d'actuar i comportar-nos.
La democràcia directa té un cost econòmic, en fer molts referèndums. Aquest és un altre dels hàndicaps que es posen damunt la taula per vetar la democràcia directa. Ara bé, aquest cost existiria el seu mantinguéssim el sistema actual de votació. Si utilitzem les noves tecnologies el cost, indubtablement, es reduiria.
Es creu que la democràcia directa pot ser utilitzada com a mitjà per obtenir l'adhesió popular a determinats responsables polítics per donar força en situacions complexes. El tema és que tot es pot regular en aquesta vida i més aquestes accions personalistes.
És cert que les decisions polítiques i socials poden ser lentes i costoses, però quan estem parlant del bé comú, hem d'establir un temps? A la democràcia espanyola actual hi ha lleis o reformes legals que triguen anys a ser aprovades i ningú s'escandalitza per això.
Es considera que participar en cada presa de decisions pot arribar a causar malestar als ciutadans. La veritat és que hi pot haver certs aspectes de malestar -sobretot per a aquells que estiguin en una mesa electoral- però pel que fa als votants, aquells que sempre voten, ho continuaran fent i els abstencionistes seguiran sent-ho. Aquest malestar es pot mitigar de diverses maneres. La més senzilla és el que he comentat abans, utilitzant les noves tecnologies. Es creu que a països amb elevada densitat demogràfica és difícil que imperi la democràcia directa. Recordem que diversos estats dels Estats Units funcionen així, amb nivells elevats de població i tot es desenvolupa amb normalitat.
Posarem un exemple. Colorado i Massachusetts funcionen amb democràcia directa. Respectivament, té 6 i 7 milions d'habitants. Si ens cenyim a diverses comunitats autònomes espanyols veiem que Catalunya té 7,5 milions, Andalusia 8,4, Galícia 2,7, Aragó 1.,3, Extremadura 1,065, o Múrcia 447.182 habitants. Si comparem aquests dos estats amb els habitants de les comunitats autònomes espanyoles, veiem que les primeres superen en ciutadans moltes espanyoles i aquí no es plantegen la densitat demogràfica, per què ens ho hauríem de plantejar a Espanya?
De vegades no ens adonem de la nostra realitat. Vivim en un país constitucional, democràtic i de ple dret. No fan gaires anys el sufragi era censal. És a dir, només votaven aquells que podien aportar alguna cosa a la societat. La resta, la immensa majoria, no hi tenien cap dret. Per no parlar de les dones. Des del 1978 vivim sota els auspicis d'una Constitució. I, com hem dit al principi, a l'article 1.2 s'assegura que “la sobirania resideix al poble espanyol del qual emanen els poders de l'Estat”. Això no és només un simple enunciat. És la realitat. Aquí, si s'aplica, tindríem la democràcia directa. Dic que s'aplica perquè cedim aquest poder als nostres representants polítics. Amb això tenim una assignatura pendent de reformar. I aquesta és la de llistes obertes, ja que molts d'aquells que hi apareixen ni els coneixem, ni sabem perquè hi són, i quin paper jugaran a favor o en contra del que pensem o del perquè el votem.
Aquesta forma de govern suposa posar en pràctica el sistema democràtic. I aquest consisteix fonamentalment a facilitar la capacitat que la ciutadania té per prendre decisions i per intervenir en el bé comú. Amb això s'enforteix i s'aprofundeix en el sistema democràtic.
Ens hauríem d'acostumar que un individu o un col·lectiu presenti una iniciativa. Aquesta s'hauria de debatre i aprovar o no en un referèndum. Igual que el govern, sobre la base de la iniciativa presentada, es pogués presentar una contrainiciativa, que també s'hauria de discutir i votar. Amb això s'aconseguiria que la millor guanyés i s'establís com a norma.
S'hauria de determinar les iniciatives que han de tenir un límit o es poden presentar en tots i cadascun dels aspectes de la vida quotidiana. Des de reformar la constitució a fitar les iniciatives a certes matèries o àmbits. També es podria simplificar a aspectes municipals i deixar apartades les qüestions de nivell territorial, o que es plantegin totes sense excepció. D'aquí podem fer-nos una pregunta. Els drets humans i consolidats es poden reduir o han de quedar apartats de les iniciatives populars i ciutadanes?
Tenim exemples a Espanya de poca participació en les diferents votacions que es fan. Hi ha una elevada abstenció a nivell ciutadà. Quan parlem d'iniciatives que canviaran aspectes de la vida quotidiana tant a nivell jurídic com social, hi ha d'haver un mínim de participació perquè la iniciativa, encara que s'aprovi, entri en vigor? I, evidentment, cal aplicar un sistema de garanties que impedeixi qualsevol manipulació. Perquè, com sabem, el garantisme a les institucions polítiques i jurídiques es justifica no només com a mals necessaris, sinó també com a instruments al servei dels drets. Per això ha d'existir un sistema de garanties legals en benefici de tothom.
Així doncs, a Espanya funciona la democràcia directa a 104 municipis. Ampliar-ho a tot Espanya no seria complicat i no hem de parlar d'elevada densitat, doncs això només és una excusa. Això sí, s'haurien de fixar unes normes, unes garanties, que permetran establir una regulació adequada per al bon funcionament de l'ordenament tant jurídic com a social. Parlar de democràcia directa no és un tema ideològic, encara que a Espanya el troben portat a les seves propostes partits anomenats progressistes. A Suïssa governa la dreta i coneixem el funcionament polític dels Estats Units. No estem parlant de dretes, d'esquerres, de progressisme o de liberalisme, parlem de democràcia i de no dependre d'uns quants a l'hora de gestionar el nostre futur com a societat. Aquest és l'esperit de la democràcia directa que es podria implantar a Espanya.
Si (
No(
