Ens hem de remuntar a finals de febrer del 2018. Per aquell temps la Policia Nacional va interceptar una furgoneta dels mossos d'esquadra que anaven a la planta incineradora de Sant Adrià del Besòs per destruir uns papers sense importància. Això és el que van dir. Les posteriors investigacions van donar com a resultat tot el contrari.
La Generalitat de Catalunya va mantenir un servei il·legal d'espionatge, vinculat als mossos d'esquadra, que tenia com a objectiu espiar partits polítics, activistes, personatges públics o privats, entitats, plataformes, tots d'un perfil unionista o constitucionalista marcat”.
Es va espiar polítics del PP, Cs, PSC o del PDeCat. Entre les personalitats hi havia l'advocat Fuster Fabra, Albert Rivera, Carles Carrizosa, Susana Beltrán, Alberto Fernández Díaz, Sergio Santamaría, Albert Castillón, Mariano Gomá, Josep Ramon Bosch, i un llarg etcètera de persones vinculades al constitucionalisme, en un moment al qual l'independentisme estava intens i va arribar a fer un cop d'estat.
Com calia esperar la investigació i les demandes van quedar en res, perquè el jutge va concloure que “no es pot concloure que les investigacions no estiguessin guiades pel propòsit de salvaguardar l'interès públic i per tant no són una desviació de poder”.
Ara ells es queixen perquè 65 independentistes han estat espiats pel programa Pegasus. I es posen tan intensos que trenquen relacions i demanen explicacions, que rodin caps i tota la parafernàlia repetitiva d'aquests personatges de còmic que de vegades són els líders del procés.
Vegem-ho. Tots s'espien a tots –i tots els saben– i aquí com sempre no passarà res. Això és una altra cortina de fum per tapar certes informacions i perquè l'independentisme, en hores baixes, torni a aparèixer als mitjans de comunicació. Han llançat la marioneta d'Aragonés, amb més pena que glòria, perquè tingui repercussió als mitjans.
Al final es donaran la mà, es demanaran disculpes, prometran que mai més passarà i cadascú se n'anirà a casa tranquil, content i enganyat. I l'endemà tornaran a ser espiats. I el més greu del tema és que el 2018 es va localitzar una furgoneta, qui ens diu que no ho hagin seguit fent i no ho sapiguem? ¿L'independentisme ha deixat d'espiar el constitucionalisme? És lícit? ¿s'ha de fer quan uns personatges posen en perill un Estat? És políticament correcte?
Són moltes les preguntes que ens podem fer sense fer-nos intensos. El problema de fons és l'escàndol que s'ha muntat amb un tema que els han anomenat Català gat. El trist del tema és que ells ja ho sabien. I des de fa un mes. Òmnium Cultural ja va registrar el nom, va muntar una web i va fer un vídeo molt abans que tot saltés a la premsa. Amb això, res els ha vingut de nou i estan fent teatre.
I aquesta és la trista realitat de Catalunya. Vivim en una tragèdia grega constant. No avancem. Sempre a sobre de l'escenari, vivint una ficció. Perquè per ells és millor viure en un món irreal que tocar de peus a terra, adonar-se dels problemes de la ciutadania i solucionar els problemes. Estan incapacitats per fer-ho. Per això la seva afició pel teatre.
Si (
No(
