Swift és l'acrònim de Society for Worldwide Interbank Financial Telecommunication, la Societat per a les Comunicacions Financeres Interbancàries Internacionals. És una organització que es fa responsable d'administrar i gestionar de forma segura les transaccions que fan els bancs a tot el món. Occident mira de trobar una resposta adequada a l'atac rus a Ucraïna en el terreny de les sancions, a banda dels intents diplomàtics o la possible ajuda militar. Europa i els Estats Units van decidir divendres bloquejar els béns que puguin de Vladímir Putin i el seu ministre Serguei Lavrov i aquest dissabte han anunciat una mesura més dràstica: expulsar alguns bancs russos del sistema bancari Swift que permet les transaccions internacionals. No s'han detallat els bancs afectats.
Swift es coneix sobretot per ser un sistema de missatgeria electrònica, com una mena de sofisticat WhatsApp, que serveix per validar transferències bancàries. Ho fa a través d'un codi alfanumèric, amb caràcters i dígits, anomenat BIC (Bank Identifier Code o Codi d'Identificació Bancària), que seria com l'IBAN que tenim als comptes corrents. Identifica el banc, el país, la localitat i, si cal, l'oficina involucrada en la transacció. Aquesta cooperativa de societats financeres, bàsicament bancs, supera els 10.000 membres de 210 països i té la seu a Brussel·les. La dirigeix l'espanyol Javier Pérez-Tasso.
Quedar fora del sistema Swift significa quedar aïllat del sistema bancari internacional. Expulsar un país sencer d'aquest sistema s'ha considerat com l'arma nuclear de les finances. Occident ha optat per una desconnexió parcial, d'algunes entitats russes. Ucraïna havia demanat amb insistència que s'expulsés Rússia del sistema Swift. El ministre d'Afers Estrangers, Dmitro Kuleba, havia rebut el suport de països com França o Xipre, com ell mateix ha explicat a través de les xarxes socials.
En un missatge a Twitter hores després de la invasió russa, va expressar-ho de forma taxativa:
"No seré diplomàtic en això. Tothom que ara dubti si Rússia hauria de ser eliminada del Swift ha d'entendre que també les seves mans estaran tacades de la sang d'homes, dones i nens ucraïnesos innocents."
Però també hi ha països com Alemanya que es resistien a utilitzar aquesta arma nuclear financera per por de sortir-ne malparats. Finalment, el govern alemany ha acceptat desconnectar alguns bancs, sense arribar a la desconnexió de tot el sistema bancari. Deixar fora tot el sistema bancari rus també implicaria molts problemes per a Occident a l'hora de comprar a Rússia productes com gas, petroli, cereals o metalls.
Ara mateix, en paral·lel a totes les declaracions públiques de rebuig, els països occidentals continuen comprant el gas rus a Gazprom. Una tercera part del gas que consumeix Alemanya arriba des de Rússia. Si tot el país quedès desconnectat, "el cost seria per a tothom: els russos potser passaran fam i els europeus potser passaran fred", resumeix Xavier Freixas, catedràtic del Departament d'Economia i Empresa de la Universitat Pompeu Fabra.
Sembla clar que la invasió russa segueix un pla dissenyat fa temps, mentre Putin repetia que no tenia cap intenció de tirar-lo endavant. Si partim d'aquesta base, és fàcil pensar que l'exclusió del Swift tampoc no l'agafaria desprevingut.
El 2014, després de l'ocupació de Crimea, alguns bancs russos ja van quedar fora del sistema i des de llavors Rússia ha tingut temps de desenvolupar un sistema semblant, anomenat SPFS. Alguns ho han comparat amb una mena de Telegram com alternativa al WhatsApp. El sistema SPFS té el problema que l'utilitzen poques entitats, més de 400 enfront de les 10.000 del Swift. Sobretot són russes, però també hi estan connectades algunes de la Unió Europea.
Rússia, a més, compta amb la complicitat de la Xina, un soci poderós, i també té la via de fer transaccions amb criptomonedes. En tot cas, quedar totalment fora del Swift seria un cop innegable per a l'economia russa, encara que fa de mal dir l'abast real que pot tenir.
El 2012, van expulsar del sistema financer l'Iran, com a càstig pel seu programa nuclear. Aquell any, les exportacions van caure un 28% i el PIB va baixar un 7,5%. El van tornar a acceptar quatre anys després.